III Congrés Internacional sobre l’Ensenyament de la Gramàtica

Taula rodona: Anna Camps, M. Josep Cuenca i Salvador Gutiérrez Ordóñez sobre la gramàtica de referència i l’escola. Ateneu Barcelonès. 23 de gener de 2019.

Ara que ja m’he recuperat una mica de la ressaca postcongrés, us comparteixo algunes impressions i algunes imatges del III Congrés sobre l’Ensenyament de la Gramàtica, que es va celebrar la setmana passada a la UAB.

Entre els punts forts, en destacaria especialment dos: d’una banda, el plurilingüisme, amb l’oportunitat de sentir xerrades en llengües molt diverses i la promoció de la intercomprensió lingüística, especialment entre diferents llengües romàniques; i, de l’altra, la voluntat i les ganes d’aprendre, treballar i millorar de molts (MOLTS!) professors, tant d’instituts, com d’universitats i escoles oficials d’idiomes. (Va, sí, el menjar també va ser un punt fort destacable!) Entre els punts febles, en selecciono un, el més greu i el que em va generar la sensació més amarga: el gust per la crítica sense coneixement de causa.

Vaig sentir en massa ocasions les afirmacions que sostenien que els gramàtics, acadèmics i, en general, la gent que fa recerca en llengua (perquè m’entengueu, els que treballem a la Facultat de Lletres, i no a la d’Educació), primer, no tenen en compte les opinions dels professors (de Secundària, s’entén) a l’hora d’elaborar materials diversos, especialment les gramàtiques, i, a més, no en tenen ni idea del que és fer classe perquè, i cito “estan allà, tancats al seu despatx, fent recerca d’un tret de concordança de no sé quin dialecte de l’espanyol del Perú… i no coneixen la realitat de les aules”. I això, senyors, és molta, molta ignorància. I, com diu una bona companya meva, la ignorància és molt atrevida. 

Això és fals. Primer, perquè, quan es treballa en obres de llengua (de l’estil que sigui), sempre es tenen en compte el criteri, l’opinió i el punt de vista dels professors, als quals, per cert, es demana la seva participació i assessorament en l’elaboració d’aquests materials. I, segon, perquè tots aquests “gramàtics, acadèmics i investigadors” també són professors. Sí, potser no fan classes a Secundària (tot i que, ja em perdonareu, però les aules de la universitat i les de Secundària cada vegada s’assemblen més), però us puc assegurar que si us toquen estudiants de primer de grau… sí, coneixeu la realitat de les aules de Secundària, perquè us entra per la porta el primer dia i us pega una bufetada que us posa bé de peus a terra. Coneixes els estudiants que fa 3 mesos feien Batxillerat, i són exactament els mateixos, amb les mateixes mancances, mateixos dubtes, mateixes idees, mateixa manera de fer i de pensar, mateixa manera de comportar-se (o de no comportar-se)… Només és que en lloc de ser 30 dins l’aula, tal vegada són 60, 80 o 100.

Sí, coneixen (coneixem) la realitat de les aules, dels estudiants i de les mancances del sistema educatiu i som conscients dels treballs de millora que hem de fer, tots junts i sempre en col·laboració els uns amb els altres. Això no ens ho pot negar ningú. Crec que cadascú pot aportar el seu granet de sorra a partir de la seva experiència com a docent i del seu punt de vista personal i professional. Ni els lingüistes han d’ignorar els experts en didàctica, ni els de didàctica han d’ignorar els lingüistes. No oblidem que és bàsic i essencial que un professor de gramàtica conegui i domini la gramàtica de la llengua que ensenya; només així es pot plantejar a l’aula una reflexió lingüística real i eficaç. Cal que apostem pel diàleg i el treball conjunt. Així que, benvolguts, una mica més de reflexió constructiva i voluntat cooperativa, que tenim molta feina per fer!